miércoles, 17 de agosto de 2016

Trista absència.

     Fa dues setmanes que mon germà és amb mi, que somric amb ganes, que disfruto, que descobreixo racons meravellosos on la naturalesa em deixa trobar-me de nou amb mi mateixa per moments. Però també m'enfado, m'agobio, m'entristeixo. 
     Tot i les bones coses que em passen, i això és el que més mal em fa, segueixo enyorant algú que no existeix.

No hay comentarios:

Publicar un comentario